la modificación

Així, ens podríem preguntar si s'està creient en el mateix, quan s'afirma, posem per cas, que l'anunci de la resurrecció del Crucificat en el fons vol dir que Jesús segueix viu en els nostres cors. O bé que reconèixer a Jesús com a Déu és idèntic a creure que tot ell estava posseït o habitat per l'alè de la divinitat. O també que la figura de Déu-Pare no és més que la personificació de la Bondat. A la fi, el que ens podríem preguntar és, si el preu d'aquest aggiornamiento, no ha estat prendre el predicat pel subjecte, dient, posem per cas, que l'amor és Déu, enlloc de que Déu és amor; o bé que la Bondat és allò definitiu de l'existència, enlloc de que Déu és bo. No hi ha dubte que aquesta mena d'adaptacions fan digeribles moltes de les proposicions aparentment supersticioses de la confessió creient. No hi ha dubte que la crítica il.lustrada a la religió queda en part desactivada on, a la manera del deisme, fem del Déu personal una personificació prescindible de Déu. Ara bé, el fet que avui en dia entenguem massa fàcilment el que se'ns va dir amb els recursos figuratius i conceptuals d'un món que ja no és el nostre, ens hauria de fer sospitar, si més no, que potser estem lluny de comprendre el que originàriament se'ns va voler dir.

P. Tillich

Los comentarios están cerrados.