de la búsqueda de Dios
julio 15, 2022 § 2 comentarios
Hay quienes van en busca de Dios. Pero no encontrarán a Dios hasta que no fracasen en su búsqueda de Dios. En cualquier caso, y con respecto a este asunto, quizá sea mejor o más espontáneo ir en busca de la verdad —¿de qué va todo esto? Pues desde la inquietud por lo que tiene lugar y no simplemente pasa es posible que acabemos topando con Dios. Aun cuando no sea el Dios con el que preferiríamos topar. Y es que ¿puede haber otra epifanía que la de los nadie?
la modificación 
Sr. Josep Cobo
Cada dia, de bon matí, espero rebre el seu escrit. En un univers comunicatiu ple de notícies falses i d’opinions condicionades pel poder dels grups mediàtics, el seu blog és un bon aliment en temps de vaques magres. Poques vegades difereixo de les seves reflexions. Cert, també, que en algunes ocasions no en sé treure l’entrellat. Quan parla d’educació m’emociona. Quan toca el moll de l’os sobre què és ser cristià, em sento petit, amb un neguit, quasi bé físic, per tot allò que no faig i que hauria de fer. He après de les seves reflexions que l’ètica cristiana vol dir desterrar la satisfacció complaent i acceptar, amb dolor, que mai fem ni farem prou pels altres.
Moltes gràcies
Gràcies, Joaquim, per le teves paraules. La intenció, però, no és la de provocar el sentiment de que estem lluny de èsser veritables creients, etc. Entre altres raons, perquè, per dir-ho d’alguna manera, només Déu sap fins a quin punt creiem en Ell. Ja es sabut: quan més a prop, més lluny. De fet, inclús els sants han cregut que ningú no es trobava més lluny de Déu que ells. La idea de fons és proporcionar un cert aclariment pel que fa al fet de creure. De què parlem a la fi quan parlem cristianamente de Déu. En qualsevol cas, el que t’he dit de bon començament: gràcies.